Fa temps vaig començar un llarg viatge del que encara no he parlat, tot i que no tardaré en fer-ho. Però, encara no ha arribat el moment. Ara toca parlar dels dies típics d'una terra que brilla per sí sola, tant pels factors socioculturals com pels colors que imposa la seua bellesa natural.
Quan vaig arribar em van prometre dies de pluja, grisos, foscos, freds. Doncs, fins aleshores no havien arribat. Avui sí; avui ha sigut diferent.
He sortit al carrer i he pogut gaudir d'un dia típic d'Euskal Herria. El xirimiri es deixava notar suaument als meus cabells a mitjan matí, la “foscor” del dia omplia els meus ulls, però no per això era un dia trist. Els carrers de Leioa continuaven plens de vida, de gent, de pensaments, de sentiments... a cada racó, a cada cantonada, a cada plaça, podia trobar moviment. I és que a la meua nova terra d'acollida la vida no s'atura quan s'apaga la llum.
Cap al final del dia la fred (sí, sóc fidel als determinants femenins) envaïa el meu cos, però no per això perdia calor, per que amb els somriures i les històries acompanyades d'una bona cervesa al casc vell de Bilbo fan que aquesta es puga suportar amb facilitat.
I és que al final han arribat eixos dies promesos, eixos dies obscurs plens de llums i vitalitat.
Benvinguts a Euskal Herria.
Quan vaig arribar em van prometre dies de pluja, grisos, foscos, freds. Doncs, fins aleshores no havien arribat. Avui sí; avui ha sigut diferent.
He sortit al carrer i he pogut gaudir d'un dia típic d'Euskal Herria. El xirimiri es deixava notar suaument als meus cabells a mitjan matí, la “foscor” del dia omplia els meus ulls, però no per això era un dia trist. Els carrers de Leioa continuaven plens de vida, de gent, de pensaments, de sentiments... a cada racó, a cada cantonada, a cada plaça, podia trobar moviment. I és que a la meua nova terra d'acollida la vida no s'atura quan s'apaga la llum.
Cap al final del dia la fred (sí, sóc fidel als determinants femenins) envaïa el meu cos, però no per això perdia calor, per que amb els somriures i les històries acompanyades d'una bona cervesa al casc vell de Bilbo fan que aquesta es puga suportar amb facilitat.
I és que al final han arribat eixos dies promesos, eixos dies obscurs plens de llums i vitalitat.
Benvinguts a Euskal Herria.
0 comentaris:
Publica un comentari