Feia temps que volia tornar a donar-li vida al blog, però no trobava el moment. Volia tornar a parlar, però no trobava les paraules. Avui, alguna cosa ha fet que m'inspirara i em sortiren algunes paraules. Potser han sigut els resultats electorals, la jornada de reflexió d'ahir o tots eixos estats de facebook i/o twitter on la gent expressa el seu sentiment.
He llegit molts estats de decepció, tristesa, o inclús por. Però, d'altra banda també n'he llegit de felicitat i d'alegria pels bons resultats obtinguts per part d'alguns. Tots aquests sentiments, plegats, em fan recordar que les coses no succeeixen per que sí, sinó que tot treball té una feina al darrere que, tot i que de vegades sembla invisible (per que així ens ho fan veure), al final dóna els seus fruits.
No em preocupa gens qui estiga ocupant les cadires del Govern espanyol a hores d'ara, per que la nostra lluita no s'acaba cada quatre anys a les urnes, deixant que “uns” decidisquen per nosaltres què és el que més ens convé. La nostra participació ha de ser diària, als carrers, a les aules, a les assemblees de barri, allà on hi haja un espai per organitzar-nos i emprendre el camí cap a la veritable democràcia i llibertat que molts han estat demanant durant anys i anys.
Aquest camí no és fàcil, no està ple de roses (ara menys encara), però, hem de continuar amb el treball aconseguit, per que cada pas que peguem és un pas més cap a la victòria. Ara i sempre, seguirem!
0 comentaris:
Publica un comentari