dimecres, 25 / novembre / 2009

Al mar...

Ací vos deixe una cançó que s'ha convertit en una part de la meua vida, que em recorda aquelles nits al Melic, vora la mar, observant les ones arribar a la voreta, acompanyats de la nostra gent, fent l'aca com sols nosaltres sabem fer...
L'única diferència que trobem amb aquesta cançó és que nosaltres si que ens hem banyat al mar, i més d'una vegada de matinada, veient com surt el sol...


dimarts, 24 / novembre / 2009

TOTES CONTRA EL PATRIARCAT, acabem amb la violència sexista


Aquest poema va dedicat a totes aquelles que pateixen en pròpia pell la violència del patriarcat. Totes aquelles que han sigut assassinades i a les que han tingut la sort de no ser-ho. A les que lluiten contra el patriarcat i volen acabar amb la violència sexista.


La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.
Sento l’udol del ca i el plany del llop.
El galop desbocat de l’hora i el cavall
del record que ens calciga, ja ni cassigall
del que fórem, i el glaç que ens colga cóp a cóp.

No sé sortir d’aquest carrer tallat
a sang pel mur on les ombres m’endolen
i on estrafaig només ganyotes de penjat.

I on et veig, cec als dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.

dijous, 12 / novembre / 2009

Nit de Rock '09


Com cada any, torna Santa Cecilia i amb ella La Nit de Rock '09!
Aquest any és un poc més especial ja que ens acompanyarà La Raiz,que presentarà el seu nou disc "Guerra al silencio".
I com no, el punt clau de la nit vindrà de la mà del grup Desgavell, aquest conjunt de pertorbadors, o millor dit, de pertorbats, que utilitzen la seua música per intranquilitzar les consciències de la gent. Desgavell presentarà el seu nou disc, com no, al poble que els va veure néixer, "Show Time".
I per anar tancant la nit, el DJ Arnal (s'accepta també DJ K-Arnal, DJ Pollón Mix o DJ P-Ardal), que ens farà passar una bona estona.
Tot això serà a la nit de rock el 20 de novembre celebrant Santa Cecilia, patrona dels músics, a les 00.00h a l'Escola de Música (Passeig Jaume I), d'Oliva.
Vos esperem a totes i tots!

dilluns, 21 / setembre / 2009

“X” dies que poden canviar el món... o almenys a mi...

Tan sols fa unes hores que he tornat de vacances, d'un viatge fantàstic rodejada de bona companyia, coneixent nous llocs, nou clima i noves vides.
Una xicoteta ciutat envoltada de grans platges on el vent bufa amb força, caracteritzada pels seus carrers tortuosos típics d'una ciutat àrab replets de gent de molts colors, ha sabut encisar-me com ella sola sabia fer.
Aquest pocs dies que he pogut passejar per vora la seua mar, ballar als seus pubs més “cutres” i prendre alguns dels seus còctels al voltant del casc i l'avinguda principal, han fet que el meu cap vaja a mil per hora.
He tingut el plaer de conèixer gent de diferents llocs i distints pensaments, despreocupats per les tonteries que regeixen les nostres vides i que intenten gaudir al màxim de les seues vides. Gent que es pren la vida amb filosofia, caracteritzada per la seua experiència vital, marcada per les seues vivències. Persones que no es consideren de cap lloc, que no creuen en les obligacions, que es dirigeixen a aquell lloc per trobar-se amb gent que comparteix les mateixes aficions.
Aquests dies m'he sentit com aquestes persones, per uns moments he sigut lliure d'ideologies, pensaments i de mi mateixa. M'he sentit com part d'aquella aigua freda que es trenca entre dos mars, sense tindre una terra ferma on voler recolzar-me, sentint-me alliberada.
M'he enamorat de la vida en eixa xicoteta ciutat anomenada Tarifa. M'he enamorat de la sensació de llibertat que es respira en ella. M'he enamorat de la gent en general, però d'alguna en particular, per sentir-se lliures i fer-me sentir lliure.
Només puc dir que aquests dies ja han passat, però també puc prometre que tornaré a xafar eixa preciosa vila, esperant que la pròxima vegada no siguen tan sols uns dies...

dissabte, 27 / juny / 2009

El circ ha començat...

A, ni tan sols, 20 dies de Festes de Moros i Cristians d'Oliva les sorpreses ja han començat a arribar, però aquesta vegada no per part dels festers i festeres del poble, sinó per part de l'Ajuntament i la Policia Local d'Oliva. La sorpresa ha sigut múltiple: la Federació de Festes de Moros i Cristians d'Oliva ha sigut multada.
La primera denúncia es remunta a la nit del 19 de juny, on es celebrava l'arrancada de festes, on es fa el sopar de “les cultures” on tots els festers i festeres del poble participen d'un sopar popular al carrer i una berbena que amenitza la nit. Eixa mateixa nit, vam rebre la visita del “benvolgut” alcalde d'Oliva, el senyor Salvador Fuster, acompanyat del seu “petit comitè” del PSOE i Bloc, entre els quals es trobava la regidora de festes. Aquests personatges van estar “fent-se'n una” a la barra de la berbena, gaudint d'una nit de festa, celebrant que ja s'apropaven les festes del poble. La sorpresa arriba quan, minuts després d'haver marxat aquests, la policia local d'Oliva ens posa una multa per, suposadament, no tindre permís de l'Ajuntament per celebrar aquesta festa al carrer. Cosa que ens sorprèn molt, donat que els seus màxims responsables havien participat d'aquella festa.
La segona sorpresa arriba la nit de Sant Joan. Cada any, a la platja d'Oliva s'organitza una berbena, concerts, etc., al carrer on també es munten barres per traure diners. Aquest any, per solidaritat amb la capitania de Moros i Cristians, va haver un acord per a que la mitat dels beneficis anara per a aquestes comparses capitanes, per tal de poder cobrir part de les seues despeses, que no són poques. La cosa és que, tot i que el senyor Alcalde va dictar un decret per a que aquesta festa es poguera fer, a les dues de la matinada la policia local d'Oliva va començar a multar a la gent que, en el moment dels concerts que la mateixa nit es celebraven, duien un cubata de got de plàstic. Destacaré això del got de plàstic per que sols multaven a aquests: si duies got de vidre de qualsevol dels bars dels voltants o duies una botella de vidre del teu propi botelló no passava res. Es van dedicar a multar a aquella gent que havia volgut col·laborar en una festa en benefici de les festes de Moros i Cristians del poble.
I després ve la tercera, i per a que l'entengueu vos situaré. Cada any, per aquestes festes, es munten una espècie de plataformes “vip” per a que la gent més propera als capitans puguen observar la desfilada de manera més pròxima, reservats aquests seients per a amics i familiars dels capitans. Doncs, la sorpresa ens arriba de la mà del senyor Alcalde, el que ens ha comunicat, que aquests seient enguany seran reservats per als màxims responsables de l'Ajuntament, per davant d'amics i familiars dels mateixos festers. La cosa està clara, aquests personatges són superiors i han d'anar per davant d'una mare que veu per primera vegada, i pot ser l'única, com el seu fill és capità del bàndol moro, o per davant d'un fill que volia gaudir de la carrossa on va la seua mare.
La indignació ens està arribant a tots i totes les festeres del poble. Estem veient com la nostra festa està sent manipulada per la gentola que governa el nostre ajuntament, veient com les nostres festes són sabotejades pels dictadors del poder.
Des del meu blog, vull denunciar públicament la repressió que hem començat a patir els festers i festeres de Moros i Cristians d'Oliva, que tan sols intente fer especial el poble durant quatre dies a l'any. Tot açò ha passat i encara falten uns 20 dies per arribar a plenes festes. Qui sap quines sorpreses més ens tindran guardades aquests que es fan anomenar responsables i democràtics, sabent que els pròxims dos caps de setmana, tot just abans de festes, tenim preparades tres festes més.
A més, voldria afegir que les coses no quedaran així, recordant-los que la festa la portem nosaltres al poble i que sense nosaltres no hi hauria festa. I si això és així, nosaltres tenim en les nostres mans el que ells creuen que poden controlar. L'última sorpresa se la van a endur ells.
Per unes festes populars i, ara més que mai, combatives!

dijous, 18 / juny / 2009

Absolució!!

Fa més d'un any i mig, una nit de dijous, un grup de joves gaudia de bona companyia al Glop, local d'oci on solien anar per veure als amics i fer-se una cervesa cada dijous. Aquella nit, però, no va ser com totes. Aquell grup de joves s'enduria una sorpresa. Al sortir del pub, es veieren rodejats. D'una banda, el camió cisterna amb les mànigues d'aigua arruixant; per l'altre costat, la policia local de València. Aquests últims, amb una prepotència característica, començaren a increpar als joves que sortien del local amb espentes i insults cap a diverses persones. En resum, aquella nit acabà amb diverses identificacions, una cinquena de joves ferits i una persona detinguda, que passà tota la nit als calabossos de la policia, a més de la denúncia múltiple dirigida cap a aquell grup de joves que havien intentat gaudir d'una normal nit de dijous, on aquests eren acusats d'agressió a l'autoritat.
Any i mig després d'aquest fet, arribava el dia del judici, on els policies locals de València quedarien en evidència per diferents raons. No van saber identificar als joves, confonent-los repetidament sense saber qui havia agredit a qui i qui havia fet que. Els dos policies que asseguraven haver estat de baixa un parell de mesos, per les lesions causades per aquell grup de joves, no sabien ni el lloc exacte on s'havien lesionat, confonent la mà dreta amb l'esquerra i les cervicals amb el costat i el pit, a més de no ser capaços de donar una justificació a les lesions d'aquelles joves. Tots aquests fets en conjunt anaren tranquil·litzant a les joves, ja que l'espectacle que van muntar durant 6 hores de judici, els col·locava a ells en la posició dels culpables. Tot i això, i les diferents evidències ocorregudes en aquest judici, les joves continuaven sense estar tranquil·les, ja que l'autoritat sempre és l'autoritat. Les joves ja havien contat la seua versió dels i tot quedava en mans del jutge que, per cert, era molt simpàtic. I això de veure un fiscal parlant en català va ser tot un luxe, tenint en compte que ens trobem a la Ciutat de València, ciutat blava per excel·lència.
Doncs bé, aquest grup de joves avui, 18 de juny 09, han rebut la sentència, amb la grata sorpresa de que totes les joves d'aquell grup han sigut absoltes i la policia local de València ha sigut condemnada. Avui he rebut la meua absolució, la nostra absolució.
Avui hem guanyat una ronda, potser demà guanyem la partida!

divendres, 29 / maig / 2009

Ja queda poc...


Ja fa uns dies que estic pensant.
Pense que d'ací unes poques setmanes estaré gaudint de la meua platja de Burguera, de la seua aigua clara i tranquil·la, de la seua sorra fina que no et pots llevar de damunt.
Pense en les vespradetes vora la mar, al Pirata i al Ca Maria amb una cervesa ben fresqueta i bona companyia.
Pense en les nits de guitarró a la platja, gaudint de bona música mentre alguns amics ens delecten amb les seues pròpies cançons, fumant-se uns cigarrets de la rissa.
Pense amb eixes nits que duren fins la matinada al Melic i que tornem cap a casa amb el sol fora per la voreta de la mar amb una bona borratxera i moltes risses.
Pense amb els dies que ens escapem del poble per anar a la Punta Negra per gaudir de les seues roques i la seua aigua plena d'algues i carrancs.
Pense amb els dissabtes de paella, on aprofitem per anar a la marjal i tastar la seua aigua freda, envoltats de natura i un paratge espectacular.
Pense en els quatre dies de festes de Moros i Cristians que ens esperen, dels quals acabarem sense poder-nos menejar i amb una ressaca que ens durarà tota una setmana.
Pense amb les nits de concerts que ens trobarem per la comarca on ens retrobarem amb gent que fa mesos que no veiem.
Pense que ja queda poc per que vinguen aquells i aquelles que tenim lluny, els i les que tenim d'erasmus, el que tenim per les illes, el que tenim per la franja de ponent, les que tenim per la plana...
En poc més d'un mes ens retrobarem totes i tots altra vegada, com cada estiu, i farem d'aquest estiu un dels millors de les nostres vides, com cada estiu que passa. Ja queda poc...