Crisi: econòmica o ecològica?

Ja fa unes dècades que anem sentint això del “canvi climàtic”, però és als últims anys on ha començat a agarrar força el moviment contra el canvi climàtic, aconseguint que aquest tema almenys estiga present en l'agenda dels polítics, tot i que encara no s'ha aconseguit absolutament res. I és que ni amb el Protocol de Kyoto s'ha aconseguit reduir les emissions tòxiques, més si tenim en compte que les emissions dels països occidentals s'han doblat en els últims 20 anys.

Hem de saber que el canvi climàtic ve regit per una crema excessiva de combustibles fòssils i desforestació, que està amenaçant la biodiversitat, però es veu que posar fre a aquesta no interessa a aquestes economies tan agressives que ens regeixen.

He de parlar també de l'equivocació de la comptabilitat econòmica. No hi ha prou amb comptabilitzar les pèrdues econòmiques en hectàrees de boscs tropicals, etc. ja que això sols serveix per impressionar al públic. Hem de tindre en compte que el nostre accés als recursos minerals dependrà també d'antics cicles biogeoquímics i que estem usant i desaprofitant eixos recursos sense reemplaçar-los a un ritme molt més ràpid que el de la seua formació.

En el cas d'Estats Units, la bombolla del crèdit hipotecari, entre altres, va fer créixer l'economia real i en conseqüència va fer créixer la demanda de petroli i altres matèries primes. L'augment del preu d'aquestes matèries primes fou de fet una altra causa de la crisi, donat també per les compres especulatives.

En el sistema econòmic industrial, el creixement de la producció i el creixement del consum impliquen el creixement de l'extracció i destrucció final dels combustibles fòssils, i l'energia no pot ser reciclada. Per tant, la comptabilitat econòmica és falsa perquè confon l'esgotament de recursos i l'augment d'entropia amb la creació de riquesa.
El creixement econòmic està falsament medit per que es basa en recursos esgotables infravalorats i en una contaminació a la que no li se dona valor econòmic.

La crisi econòmica està enfonsant els preus de les matèries primes. Ara per ara, si es redueix la producció amb la conseqüent reducció de la força de treball ens trobarem amb un gran augment de la desocupació, i per això el que cal és una reestructuració social que permeta als països rics un decreixement econòmic que siga socialment sostenible que use menys materials i energia.

Hem de prendre consciència i tindre present el concepte de pluralisme de valors. Amb aquest, les decisions econòmiques serien millors al donar valor monetari als recursos i serveis ambientals que tenen baix preu o preu cero, però no hem d'oblidar tampoc altres consideracions, com el coneixement sobre com funcionen els ecosistemes i que els seus llindars de tolerància són imprecisos. També hem de donar importància als valors no monetaris en les decisions, per no caure en el fetitxisme de les mercaderies fictícies.
S'ha d'acceptar aquest pluralisme de valors com un mecanisme per evitar que la ciència econòmica siga un instrument del poder en la presa de decisions, caminant cap a una economia ecològica i solidària que incloga també una frenada del creixement de població, encara que es contradiga amb el que s'entén per creixement econòmic que, en tot cas, està mal medit.
Seran els moviments de justícia ambiental i l'ecologia dels pobres les millors aliades del moviment pel decreixement econòmic socialment sostenible del Nord.

Manel Arnal

Diuen que hi ha qui neix estrella i hi ha qui neix estrellat. Doncs, en aquest cas, parlarem de la part positiva de la dita per presentar-vos un artista. Aquest és el Manel Arnal, natural d'Oliva (la Safor), que ara ens delecta amb el seu nou treball com a cantautor.

A les seues cançons podrem trobar que va acompanyat d'una veu femenina, Mar Arnal, germana d'en Manel, que li donarà un toc especial a les cançons del seu germà.
I és que Manel fa temps que es dedica a la música i l'hem pogut veure cantar en diferents grups, com és el cas de Tocats de l'Ala, on la seua veu tan particular ens encisava a totes i tots.
Els seus treballs solen ser majoritàriament en català, tot i que també podem trobar cançons amb altres llengües, com el cas de "Azialante".
Vos deixe amb aquesta cançó que m'ha agradat tant, aprofitant per felicitar i animar a Manel per continuar amb aquest tipus de treballs. Molts ànims!

Peça perduda...

Sóc una peça perduda, sóc una peça, i la ruïna em marca el camí, al tauler del destí d'una partida ofegada, tantes són les decepcions... i sempre així. Sóc una peça perduda. Sóc una peça i la ruïna em marca el camí al tauler de destí.

Una jugada suïcida d'on seria impossible poder escapar, no tornar a patir. I ara quan mire a la sort de nou, ara quan mire a la sort jo puc sentir: estic tot sol en el món. I aquesta misèria de vida m'obliga a córrer i després pensar, per tornar a patir.

I abans que vinga la mort i abans que vinga i que acabe aquest dol segur que canvia la sort.

Sóc una peça perduda. Sóc una peça i la vida em penja d'un fil. I m'abandone a l'oblit, el comodí: la beguda, les ganes de viure seran el verí; no vull tornar a patir.

I ara begut mire a la sort de front, i ara begut mire a la sort i decidit. Tant em fa si em somriu, que hui serà la venjança, demà la ressaca, la pena en la testa, i a tornar a patir.

I abans que vinga la mort i abans que vinga i que acabe aquest dol segur que canvia la sort.

Canvi de rutines?

Encara recorde quan arribava el cap de setmana fa un temps, quan estàvem tota la setmana esperant que arribara per poder anar de festa fins les tantes de la matinada. Divendres i Dissabte a les nostres vides rutinàries significava la festa més gran de la història, intentant superar-nos cada setmana.
Nits fredes al pàrking del botelló, vigilant que no vinguera la policia, pegant-los vacil·lades de ves en quant. Cassalla rere cassalla, colpet rere colpet i cubates a mansalva! Les nits fredes d'hivern no suposaven cap inconvenient per gaudir dels amics i la festa fins que començara a eixir el sol.

Doncs bé, això pareix ser que ha començat a canviar. Tot va començar disminuint el nombre de cassalles al llarg de la nit, seguit per canviar el vodka i el rom pel gintònic, i els tallats tocats de després de sopar pel cafè sol...
Pareix ser que ara per ara, i en aquestes nits tan fredes, hem decidit canviar la cervesa pel vinet, els cubates per licors més suaus amb gel i les nits de festa per nits a un bar de copes, de música acollidora i tranquil·litat, amb xerrades intenses amb unes poques amigues.

El més greu de tot açò és que vaig gaudir plenament d'aquest tipus de nit i no vaig trobar a faltar una d'aquestes nits fredes d'hivern a la platja. Esperant que això no s'haja de convertir en altra rutina a la meua vida, em pregunte què serà això que ens fa canviar...

Arribant a l'esquizofrènia...

Sabent que existeix una gran varietat de símptomes indicadors d'esquizofrènia, com són les al·lucinacions i les alteracions de la motivació, s'ha postulat que diversos factors intervenen en la seua aparició, ja siga per l'ús de drogues o d'estrès ambiental.
Al fer l'anàlisi d'aquests símptomes ens adonem que som conduïts a pensar què les càrregues d'aquesta malaltia poden ser deguts a processos de la vida estressants i normalment imprevisibles o situacions que suposen un canvi en la vida.

La qüestió és que eixa càrrega emocional patida ha significat una exigència excessiva que no podia suportar. Una actitud que ha sigut excessivament preocupada. Les càrregues emocionals excessives han desencadenat en els primers brots, però han sigut culminats amb les situacions d'estrès.
El patir al·lucinacions ha significat percebre una realitat no existent, un engany dels sentits. Aquesta percepció errònia està afectant qualssevol dels sentits.
Després de patir una pèrdua del judici de realitat, una absència de consciència i uns fenòmens psíquics impropis, com els deliris o aquestes al·lucinacions, he pogut arribar a una conclusió: ja he entrat en el principi de l'esquizofrènia...

De la confusió a l'esquizofrènia...

Què és per nosaltres la confusió? La confusió, definida de manera abstracta, consisteix en l'estat d'un aplec de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera.
De manera més explicativa, la confusió és aquell error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver distingit les diferències.

Hi ha diversos tipus de confusió: la confusió psicològica seria aquella que fa disminuir l'activitat de la consciència; la confusió en dret, que es dona en certes situacions jurídiques; la confusió estadística, considerant les variables externes depenent de les variables dependents i independents.

Sovint parlem de confusions, com la confusió mental, emmarcada en la part més psicològica de la confusió. Aquesta és la que ens satura mentalment, trobant alteracions del pensament, al·lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació. A més, l'ús de drogues i l'estrès ambiental treballen com variables externes que agreugen la situació i, en el cas, la confusió.

Amb açò trobem una pèrdua del judici de la realitat, absència de consciència i alguns fenòmens psíquics com els deliris o les al·lucinacions. Així, ens trobarem amb determinades situacions que se'ns faran incontrolables. A més, amb el fet de mesclar i fondre coses diverses, de manera que no puguen reconèixer-se o distingir-se, caminarem així pel camí del desgavell, de camí a l'esquizofrènia.

Al mar...

Ací vos deixe una cançó que s'ha convertit en una part de la meua vida, que em recorda aquelles nits al Melic, vora la mar, observant les ones arribar a la voreta, acompanyats de la nostra gent, fent l'aca com sols nosaltres sabem fer...
L'única diferència que trobem amb aquesta cançó és que nosaltres si que ens hem banyat al mar, i més d'una vegada de matinada, veient com surt el sol...